Lo digital es hoy ya una realidad con sus propios
interlocutores, sus conexiones y sus vínculos. Las pasiones del ser hablante,
sus afectos y conductas, incluidas las violentas, encuentran allí una nueva
superficie donde desplegarse: las heteroagresivas y las autoagresivas. El
artículo repasa algunas de estas manifestaciones y propone estrategias de
abordaje.
En una societat cada cop més alarmada davant les conseqüències de l’exposició abusiva a mòbils i tauletes, es fa imprescindible parar i repensar què estem fent i cap a on anem si no traiem la vista de les pantalles. Sobretot, la inquietud se centra en els infants, els quals passen tres hores i mitja mirant dispositius, i entre els adolescents, que arriben a les sis hores de connexió diària segons diverses enquestes.
En paral·lel, la salut mental d’aquests dos grups d’edat està agreujant-se darrerament, tal com alerten els especialistes. Quines són les conseqüències? Què cal fer per prevenir els malestars emocionals que comporten les pantalles? S’han de prohibir aquests dispositius en menors d’edat? En parlem amb José R. Ubieto, psicòleg clínic que analitza des de fa temps els comportaments de famílies i infàncies hiperconnectades, i que acaba de publicar el seu darrer llibre Mòbils i pantalles a les infàncies i adolescències. Addictes o amants (Octaedro, 2024).