lunes, 21 de enero de 2013

Sin límites. Acerca de la corrupción



José Ramón Ubieto. Psicoanalista

La corrupción tiene una doble significación: abuso de poder para beneficio personal y degradación del cuerpo social y de los lazos comunitarios. No es un invento moderno ya que ha estado presente en cada época y en cada régimen con sus particularidades. Una diferencia es que las formas del poder autocráticas concentran poder y corrupción en unos pocos (inmunes) mientras que las democráticas la diseminan más. Tampoco hay que desdeñar el hecho de que sectores amplios de la población participan en ella si bien en mucha menor intensidad (dinero negro, pagos sin factura) que las elites políticas y financieras.

Quizás por ello conviene preguntarnos qué tenemos que ver los sujetos con ese fenómeno, en qué medida la corrupción forma parte de nuestra realidad psíquica. Toda persona para devenir un ser social debe pasar por el lenguaje. Fuera de él queda el niño-lobo reducido a su animalidad. En ese paso, señala Freud, perdemos algo de la satisfacción original inmediata. Hegel lo decía con otras palabras: el lenguaje es el asesinato de la cosa. Nuestra tarea vital será recuperar ese objeto perdido y mítico, colmar esa falta que nos constituye como seres hablantes. Para ello no nos faltan objetos para comer, tragar, expulsar, mirar, oír, tocar, acumular.

Nuestra época además exacerba esa búsqueda al hacer del gozar al máximo un imperativo que nos hiperactiva cada día más (Enjoy!). Ese empuje a la satisfacción, intensa e inmediata, encuentra en la acumulación de objetos (dinero, propiedades) un destino codiciado. Si además podemos hacerlo sin pagar peaje, clandestinamente, el goce es mayor.

Sólo las normas familiares y educativas primero, y las sociales después, regulan ese empuje y hacen que cada uno deba ceder algo de esa satisfacción para así lograr su inserción social en la escuela, la familia o la comunidad. El ejemplo princeps es el control de esfínteres por ser la primera coacción educativa: les pedimos a los niños que renuncien al placer de hacérselo encima para regularlo y depositarlo en el tiempo y en el lugar adecuado. Es evidente que algunos se resisten a ceder esa satisfacción y buscan siempre las vías para ahorrársela y acumular los beneficios.
La corrupción supone elidir esa regulación, obtener la satisfacción clandestinamente y sin el tributo que implica la convivencia y las normas que la rigen. En ese viaje siempre hay cómplices, que a veces se sienten menos beneficiados, sin una parte del goce que “les corresponde” y por ello denuncian el hecho.

Cierta cuota de corrupción es inherente, pues, al lazo social por formar parte de lo más íntimo del sujeto. Confiar en la ética personal de cada dirigente es necesario pero claramente insuficiente. Hace falta que los instrumentos de regulación y control del ejercicio del poder (fiscalización, sanciones) sean suficientes para acotarla y reducir sus daños.

No es casualidad que nuestra época esté tan marcada por decisiones cruciales que se tomaron en los años 80 a propósito de la desregulación del sistema financiero y sus consecuencias posteriores como la derogatoria de la Ley Glass-Steagall en 1999. La corrupción actual, política y financiera, es sin duda una de las herencias, junto al aumento de la pobreza y la desigualdad.

lunes, 14 de enero de 2013

Violencias invisibles




José Ramón Ubieto. Psicoanalista

El caso de los hermanos  Ruth y José o de Miriam, todos ellos niños asesinados por sus progenitores o cuidadores adultos, es una metáfora dramática de la invisibilidad y anonimato en que se ejercita la violencia contra los niños. Es un caso extremo pero ni mucho menos único. Cada día miles de niños en nuestro país sufren en silencio esa violencia por parte de sus progenitores, generalmente del padre, o de otros familiares con los que conviven.

En ocasiones se trata de una violencia física que deja huellas corporales y termina por detectarse. Muchas otras es una violencia más sutil, fruto de la negligencia o del maltrato psicológico intencionado o derivado de una patología mental grave.

Freud nos mostró los diferentes lugares que toman los hijos en la subjetividad de los padres y es por eso que la incidencia de esta violencia en un niño, si bien es siempre grave, en cada caso toma rasgos particulares, dependiendo de otros muchos factores (duración, actitud de los otros familiares, apoyo social, respuesta subjetiva de cada uno). 

La invisibilidad de esta violencia la hace más persistente y para algunas familias constituye su clave secreta, el lazo que las cohesiona, alrededor del cual la familia se mantiene unida y muda. A veces pasa un tiempo largo hasta que esa violencia “estalla” y surge como síntoma insoportable para alguien, habitualmente un hijo/a adolescente. Este vínculo paradójico, en que violencia y lazo afectivo se conjugan, produce efectos duraderos en los niños y a veces sólo una posterior ruptura permite tratarlos adecuadamente.

Como toda violencia, no se reduce al acto agresivo. Hay siempre una lógica y un proceso que puede sostenerse en discursos religiosos o culturales o en un odio feroz de carácter misógino. Son discursos que sirven al agresor para “legitimar” su acto y velar de paso algo del horror en juego. La ruptura, por parte de la mujer, de la relación de pareja quiebra esa homeostasis patológica y es vivida por el hombre como un abandono insoportable. Es entonces “en los confines donde la palabra dimite, donde empieza el dominio de la violencia que reina ya allí, incluso sin que se la provoque” (Jacques Lacan).

Fue Medea quien, despechada por el abandono de Jasón, mató a sus hijos, su bien más preciado como madre. De esta manera golpeó al hombre allí donde más podía dolerle en su condición de padre. Hoy cada nueva Medea nos conmociona por su excepcionalidad pero la regla, a menudo invisible, es otra.

martes, 8 de enero de 2013

TRASTORNS, MALTESTARS I DIVERSITAT. COM ABORDEM EL TDAH ?


TRASTORNS, MALTESTARS I DIVERSITAT. COM ABORDEM EL TDAH ?
24 i 25 de gener de 2013

LLOC: Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)


Cada època es confronta a la tensió entre allò que emergeix com a novetat i allò que roman invariable. Nens moguts i desatents en relació als aprenentatges n’hi ha hagut sempre. La novetat rau en la mentalitat contemporània, lligada a la pressa i a una noció del temps que no contempla l’espera ni el temps per a comprendre. Aquesta nova mentalitat hiperactiva que abasta el conjunt de la societat dona un nom al patiment dels nens i adolescents lligat als aprenentatges: TDAH, on conflueixen una diversitat de malestars i trastorns que cal esbrinar.

No es tracta doncs d’un judici sobre l’existència o no del TDAH sinó de comprendre, més enllà de la classificació diagnostica, a què al•ludeix?, Com i quan es pot detectar a l’escola, família, serveis de salut i d’atenció precoç? Com es diagnostica i quines implicacions legals, familiars i psicològiques té? Com abordar aquestes problemàtiques amb una perspectiva interdisciplinària que no es redueixi a un enfocament farmacològic i contempli altres estratègies educatives, clíniques i familiars? De quina manera podem conjugar una resposta efectiva per assegurar el dret a l’educció de tots els nostres infants i joves, amb la no estigmatització , la no discriminació, i amb el respecte absolut a tots els seus drets?

Aquestes Jornades volen ser un espai de reflexió al voltant d’aquests interrogants. Un i debat obert i interdisciplinari entre professionals de l’educació, famílies, juristes, metges/ses, psicòlegs/es, psiquiatres i treballadors/es socials concernits per aquesta problemàtica i per la seva diversitat.

PROGRAMA
Dijous 24

9.00 a 9:15    Registre de participants i entrega de documentació

9:15 a 10:00     Inauguració
Irma Rognoni, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona.
Carme Gómez-Granell, Directora de l’ Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU).
Xavier Campà, jurista expert en infància i president de la Secció d’Infància d d’Infància de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB
10:00 a 11:30    Conferència Inaugural:

“CIENCIA Y SUBJETIVIDAD.El cas del TDAH “

Javier Peteiro. Metge.  Cap de la Secció de bioquímica del Complex Hospitalari de A Coruña. Autor de "El autoritarismo científico"

Presenta: José Ramón Ubieto. Psicoanalista. Psicòleg dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

11:30 a 12:00    PAUSA – CAFÈ


12:00 a 14:00    Taula Rodona: “Noves mentalitats: infants poc atents i molt moguts”
Presenta i Modera: Montserrat Tur. Jurista experta en família i infància.i Secretària de la Secció d’Infància de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).


 Intervenen:

“TDAH, de la noció de dèficit a l'escletxa digital”
Josep Moya. Psiquiatra, psicoanalista. Coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT).

“La petita xarxa d'acompanyament: una experiència educativa per escoltar i tractar els problemes de regulació del comportament a l’escola”
Enric Bolea, Psicopedagog i Psicòleg. Coordinador del Servei Educatiu Específic en els Trastorns del Desenvolupament i de Conducta del Baix Llobregat (SEETDiC- Baix Llobregat). Professor Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya.

FILA CERO:

Marga Gibert Coordinadora del CDIAP APINAS (Anoia) i membre de la Junta de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç
Anna López. Presidenta de l’Associació TDAH Vallés
Joan Puig. Director Escola Sunion
Coral Regi, Directora de la Escola Virolai.
Imma Sau Pediatra del Cap de Santa Coloma de Farners

Divendres 25

9:00 a 11:00    Taula rodona: “Implicacions legals i psicosocials del diagnòstic i tractament TDAH”
Presenta i modera: Rosa Bertran. Advocada i vice-presidenta de la Secció d’Infància de d’Infància de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB

Intervenen:

" TDAH: ¿Inquietudes o movimientos? ¿Niños o diagnósticos?"
Susana Brignoni. Psicòloga Clínica. Psicoanalista. Coordinadora del Servei d’Assessorament a Residències de la DGAIA de la Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.

Drets dels infants i joves amb TDAH a l’escola, diagnòstic i mesures.
Montserrat Tur. Advocada i mediadora familiar. Experta en dret de família i infància.  Secretària de la Secció d’Infància de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

Eva García. Jurista i Inspectora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

FILA CERO:
Isabel Miralles. Doctora en dret i professora titular de dret civil de la UB.
Maria Dolors Viñas i Maestre. Magistrada de la Sala 18 de família de l’Audiència Provincial de Barcelona.
Angel Edo. Pediatra del CAP Carmel
Segundo Moyano. Educador social. Professor de la UOC
Montserrat Pàmias. Presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria infanto-juvenil

11:00 a 11:30     PAUSA - CAFÈ

11:30 a 13:30    Taula rodona: “Respostes assistencials i educatives als malestars ‘hiperactius’”

Presenta i modera: Francesc Vilà. Membre del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (CAPSiF) de la Generalitat de Catalunya i Director sociosanitari de la Fundació Cassià Just.

Intervenen:


"Problemes de comportament en l’entorn de l’aula"
Concha Fernández. Directora de l’Institut Menéndez y Pelayo, professora de Filosofia i autora de “El aula desierta”.

“Medicalització dels nens, els joves i l'escola: el TDAH”
Joan-Ramon Laporte. Catedràtic de Terapèutica i Farmacologia Clínica de la UAB

“Com donar-se el temps per escoltar als nens i adolescents “hiperactius”?
José Ramón Ubieto. Psicoanalista. Psicòleg dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.


FILA CERO:

Ramon Almirall. Psicòleg i psicopedagog (EAP Horta-Guinardó). Coordinador del Programa Interxarxes.
Jaume Francesch, psicopedagog de l' EAP de Martorell i President de l’Associació de Psicopedagogs de Catalunya
Gemma Garcia. Mestra i antropòloga. Inspectora d’Educació.
Rosa Ma. Miró. Pedagoga i Vice-Presidenta de la Xarxa d’Innovació Pedagògica. Consultora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Xavier Puigdollers. Jurista, Expert en infància i Director Gral. d’Afers Religiosos.


CLOENDA.
CARME GOMEZ GRANELL. Directora del CIIMU
EUDALD VENDRELL, VICE-DEGÀ DE L’ICAB.